Saltar al contenido

Ses llengües no necessiten subvencions

Él lee entre la tarjeta La curiosa austeridad del Sr. pons torres que em va a dedicar el sr. Andreu Servera Moll·al MENORCA · Es Diari es passat 2 de febrero. Abans de res, he de començar valorant que el sr. Servera siga lector des meus artículos d’opinió setmanals. Això diu bastant a favor seu, donada sa nostra distància ideològica. Demostra educació es fet d’escoltar as qui pensa different, o bé intel·ligència, ja que per power rebatre or confrontar un ha d’estar ben informat d’allò que diu s’adversari. I això no és costum veure-ho a ses files des nacionalisme, on sol imperar un fort dogmatisme ideològic i on se sol estigmatitzar a qui s’atreveix a pensar different en s’àmbit lingüístic o històric.

Entrant en matèria, diu Servera que totes ses llengües necessiten aportacions econòmiques de ses administracions públiques per sa seua protecció i promoció, i posa s’exemple de that «fins i tot una llengua com el castellà, que la parlen prop de 500 millions de persones al món (!), rep el soporte económico de l’Estat espanyol », arribant a sentenciar que li pareix ridícula sa xifra d’1,7 millons d’euros —Déu n’hi do! Pens jo— que es gasta d’Estat en traduir ses cartes d’Hisenda des castellà an es gallec, es basc, es català o es valencià.

No és cert que totes ses llengües necessitin ajudes econòmiques de s’administració pública. Una cosa és que es política destinin exagerades quantitats de sous públics en qüestions lingüístiques, i una más que aquestes siguen necessàries. Sí, és un fet que es nostrosgobernants gasten bona part de lo que mos roben via impostos en subvencions públiques per associacions, empreses, traduccions i altres herbes que teòricament fan feines lingüístiques, però això no significa que estiga ben fet ni que siga necessari vital per sa població.

Sí, considere que s’Estat gasta massa sous en traduccions inútils i innecessàries com traduir cartes d’Hisenda escrites originalment in castellà. Considere un disbarat autèntic que es fonguin cuasi 2 millones de euros en això quan es podrien destinar a coses molt més necessàries. En cap moment qüestion es dret que hauríem de tenir es ciutadans a accedir a cierta documentació oficial en sa nostra llengua, i dic hauríem perquè a Balears no es respeta es nostro dret a viure en balear. Però una cosa no lleva s’altra. Tranquil·lament, sa documentació feta a Balears podria ser bilingüe (balear-castellà) mentres that sa feta per part of s’Administració central no hi ha cap necessitat de that ho siga, ja that tots entenem s’espanyol.

el Sr. Servera remuga perquè moltes institucions de s’Estat tenen sa seua web en català i en valencià «¡com si fossin idiomes diferents!». Però resulta que oficialment es català i es valencià són dos idiomes diferents, encara que això no li agradi. Basta llegir s’Estatut d’Autonomia de sa Comunitat Valenciana. Artículo sexto (sin sisè): «1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat». Així arribam como punt octau de s’article sext: «L’Acadèmia Valdnciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià». Després es filòlegs i es historiadors discutirem sobre si es català, es balear i es valencià són es mateix idioma o són llengües germanes, però això ja són figues d’un altre paner. Sa qüestió és que oficialment, mos agradi o no, es valencià és s’idioma oficial de sa Comunitat Valenciana i s’ha de respectar sa identitat lingüística des nostros compatriotes valencians.

Parla també el sr. Servera d’escriure en baleàric (eivissenc, menorquí o mallorquí) com escrivia el sr. Francesc de Borja Moll. No sé si sap que en Borja Moll firmava Mahó i no «Maó» fins a finals de sa seua vida, com es pot comprovar a un llibre firmat per ell a sa Biblioteca Pública de Mahó en es anys setanta. Per tant, celebr que el sr. Servera siga partidari des topònim històric de Mahó amb hac com ho era en Borja Moll, encara que no sé qué en pensaran d’això es seus companys del PSM. Per otra banda, ¿per què no cita a Joan Benejam Vives o Àngel Ruiz i Pablo, dos escriptors menorquins que escriben en llengua menorquina? ¿No són ells «ciutadellencs o menorquins compromesos amb la seva llengua» i en canvi sí que ho són en Moll o en Melis perquè escrivien en català estàndard? ¿O serà perquè Mestre Joan Benejam tenia ben clar que es menorquí no era un dialecte des català, com va deixar escrit a Ciutadella Veya l’any 1909?

Siga com siga, una cosa és destinar fons públics a preservar un idioma o una cultura, i una altra molt diferent és gastar-se 1,7 millons d’euros en traduir cartes d’Hisenda quan tots entenem es castellà, idioma oficial d ‘ Espanya i per tant, de tots es espanyols.

Clar que sí que podem discutir des sous públics que mos costa sa Casa Reial o ses ajudes a sa tauromàquia. ¿I per què no parlam des sous públics que mos costen es sindicats —que haurien de viure de ses quotes des seus afiliats—, ses entitats nacionalistes multisubvencionades com s’OCB o ACPV, o des millons d’euros públics que mos costen ses ràdios i televisiones públiques innecessàries com IB3, Canal Sur, À punt, Telemadrid o TV3 que haurien de ser privates i no viure a costa des ciutadans?

En definitiva, ses llengües no necesitan subvencions públiques de s’Estat, sinó que s’Estat respecti es drets des seus parlants a viure en sa seua llengua materna siga es català, es balear, es valencià, es gallec o s’espanyol. Perquè jo no estic obligat a finançar econòmicament amb sos meus impostos sa preservació des català o es valencià, sinó que estic obligat a respectar es dret des valencians i catalans a viure a ca seua en s’idioma que els hi doni la gana. I s’Estat, en lloc de fondre es nostros sous en traduccions inútils, hauria de fer exactament lo mateix.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.