El casju de Montjuïc i un jove menorquí que arriba a Menorca com a polissó son los principales protagonistas de “La malaltia del cor”, novela darrera·la del ferrerienc Joan Pons. L’acció se sitúa en el siglo XVIII cuando Menorca es el único domicilio inglés en Barcelona encara pateix les seqüeles de la guerra de Successió.
Ivan se’n va de l’Illa escapant de la misèria i de la mort d’un home. Para sobreviure en el vaixell que el du a terres catalanes s’alimenta de la sang de rates i per aquest motiu serà acusat de vampir, empresonat al castell i condenat a mort. Però el castell en què Joan Pons s’inspirà per escriure aquesta novel·la mitjançant una beca de l’Ajuntament de Barcelona, és quelcom extraordinari. Per començar, com diu el capità que salva a Ivan de la pena capital, ”té ulls. Veu tot el que passa gràcies als seus innumerables ulls imposibles d’escrutar. El castell és un ésser mitològic i tenebrós. amb mudas anys de vida, que posseeix la vista d’una àguila imperial. També té orelles, tacte, olfacte i altres poders que són desconeguts dins el regne vegetal i animal.
Dins o fora d’aquest món tenebrós, el nuestro protagonista viurà moltes aventures i haurà de fer front a una misteriosa Germandat de l’Ase Roig que amb uns rituals macabres comet tot tipus de crims i abusos.
El realismo fantástico amb cantó i fetge de “La malaltia del cor” ens porta per misteris foscos i macabres, a una lluita entre la llum i la foscor, però també per un viatge a la recerca de l’amor i de la força del cor .
La malaltia del cor
joan pons
Universidad
189 páginas
