Diseños de persones’han concentrado aquest dissabte a Palma en defensa de les pensions dignes. L’acte, convocat per la Coordenadas Balear por la Defensa de las Pensiones Públicastambé s’ha repetit a Ciutadella i Eivissa.
La Coordinadora ha grabar que, fa quatre anys, el movimiento pensionista es va i revelar va sortir al carrer enfront de «l insultant 0,25% de pujada que el PP de Rajoy i la ministra Fátima Bañez imposaven des de 2015». Així, i després d’anys de lluita, es va aconseguir que el gobernar de Rajoy claudiqués i tornés a posar l’índex de preus en el consum anual acumulat -IPC acumulat o IPC Real- com a índex per a la revalorizado anual de las pensiones.
No obstant això, ha lamentat que, quan es creeia que l’ús de l’IPC Acumulat, IPC Real, es consolidaria com a system of revaloració anual de les pensions, els pensionistes es troben que en la Menos 20/21publicado en el BOE el 29 de diciembre de 2021, estableix com a referència l’anomenat IPC Mitja.
Per a la Coordinadora, «utilitzar l’IPC Mitjà en comptes de l’IPC Real suposa apostar per fer trampa i empobrir las pensionesi incomplir els compromisos amb els pensionistes per part dels partits de la majoria parlamentària i els agent socials, de mantenir la capacidad adquisitiva de les pensiones».
«El coste de la vida s’ha incrementat, entre los meses de noviembre de 2020 i 2021, en un 5,5% (IPC real) i s’ha aplicat un IPC mitjà del 2,5%, per a les pension contributives , i un 3% per a les minimes i no contributives, generat un empobrecimiento de un 3% en les pensions contributives i un 2,5% per a les no contributives», ha asseverat el col·lectiu.
Així mateix, segons la Coordinadora, «més de la meitat de les pensions estan per sota del salari mínim, i una mica més de dos millions i mig de persones reben una renda que no supera otros 650 euros». En concreto, ha apuntado, «les pensiones de viduïtatincapacitado permanente en orfandat són les prestacions més precaritzades».
A més, l’entitat cívica ha posat l’accent y que «La personia de persones en situació de pobresa són dones», ja que «la bretxa de genere en pensiones y del 35%». I, a més, ha lamentat que «tot i que es reconeix que el Sistema Públic de Pensions és sòlid i viable, persisteixen les amenaces de privatització del mateix i de la seva gestió».
Reclamaciones
Davant aquesta situació, des de la Coordinadora exigeixen «garantir por todos 2022 i anys successius el poder adquisitiu de les pensions, revalorizante-les en funció de el incremento de l’IPC realtal com es feia abans de la reforma del 2011, i compensant la pèrdua del 3% del poder adquisitiu de les pensions en 2021».
A més, reclamen «garantir que no hi hagi pension per sota del llindar de pobresa, eliminant la bretxa de gènere en sueldos y pensiones i boostant la pensió mínima fins a equiparar-se al salari mínim interprofessional, i aquest situar-se al 60% del salario mitjacom recomana la Carta Social Europea».
Finalment, la Coordinadora también reclama «garantir les pensions públiques dignes, justes i suficients i el caràcter públic del Sistema de Pensionesderogant les retallades de les reformes de 2011, 2013 i 2021, i rebutjant la privatització total o parcial, sota qualsevol formula».